Salut i Benestar Psicosocial en el Context Migratori

>>, Esdeveniments>>Salut i Benestar Psicosocial en el Context Migratori

Salut i Benestar Psicosocial en el Context Migratori

El darrer 11 de desembre es va celebrar a València la I Jornada de Salut i Benestar Psicosocial en el Context Migratori, una iniciativa que emergeix des de l’estudi d’investigació Benestar i Salut Post Migració: Detecció de Necessitats Psicosocials i Sanitàries, que s’està duent a terme des de la Unitat de Recerca, Docència i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu en Sant Boi, finançat pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social (II *IN 180803 EN 162 FA 01).

L’efecte psicosocial de la immigració s’ha estudiat durant dècades en països històricament receptors de persones immigrades, com els Estats Units. No obstant això, la immigració és un fenomen relativament recent en el nostre territori i, per tant, la investigació en l’àmbit de la immigració i la salut és molt escassa i limitada. Per a aportar nou coneixement científic sobre el benestar i la salut postmigració, en 2018 va nàixer el projecte d’investigació MigraSalud, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Es tracta d’una iniciativa d’àmbit nacional —en col·laboració amb la Fundació Juan Ciudad i finançada pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social—, que comprén dos estudis i que té la finalitat de contribuir a la millora de la societat i de les pràctiques sanitàries actuals.

A partir de les dades recaptades, relatius a la ciutat de Barcelona, l’estudi permetrà aprofundir en l’estat de salut de la població migrada, estudiar els factors de risc i de protecció que experimenten aquestes persones, conéixer les seues necessitats i adquirir la capacitat de pensar de manera crítica sobre els processos migratoris i les seues necessitats, i adquirir la capacitat de pensar críticament sobre aquests.

Des de Març de 2019, gràcies a la vinculació al projecte de Sant Joan de Déu València (SJDV), la Comunitat Valenciana ha entrat a formar part d’aquest estudi, que té el propòsit de desenvolupar un instrument pilot que permeta avaluar i intervindre sobre els factors d’índole soci-sanitària relacionats amb el procés migratori i que, en definitiva, servirà per a reduir els factors de risc i fomentar els factors de protecció sobre la salut física i mental de les persones migrants i refugiades.

Durant la Jornada, les investigadores del Parc Sanitari SJD Paula Cristóbal i Amanda Lloret van presentar dades científiques esclaridores que posen en evidència com els factors de risc, sobretot premigratoris, i els relacionats amb el context social, com la discriminació percebuda, impacten en la salut mental de les persones migrants. Apunten també cap a la necessitat d’un canvi de paradigma per a la consecució d’una societat més inclusiva.

La jornada va estar repleta de reivindicacions, reflexions i també propostes. Juan Manuel Rodilla, coordinador de programes d’intervenció social de SJDV, i Omar Ahmed, coordinador d’operacions humanitàries de Metges Sense Fronteres, van posar el focus en la duresa de les rutes migratòries i van fer patent les “motxilles” que impliquen les persones que arriben al nostre país.

Lamentablement, l’odissea no acaba amb l’arribada a Espanya: una vegada ací, el somni d’una vida millor es converteix en una carrera d’obstacles. Falta de suport, discriminació percebuda, violència institucional, barrera lingüística, xoc cultural, traves administratives, Centres d’Internament d’Estrangers, i així una llarga llista de factors de risc, fan que la salut de les persones migrants i refugiades es veja minvada. A través del relat, es va visibilitzar la necessitat urgent de treballar des de tots els estaments (administració pública, tercer sector, societat civil) per a afavorir la integració de les persones que arriben i es queden a viure al nostre país, que són els nostres veïns i veïnes. Es va posar de manifest que la consecució d’una societat inclusiva requereix d’un esforç bidireccional, tant de qui arriba com de qui acull.

La jornada va culminar amb una taula innovadora amb cara de dona, en la qual cada ponent va administrar una píndola prescrita per a la reflexió i el desenvolupament de pensament crític. Va obrir la taula Javier Vilalta, director de ÁMBIT, desemmascarant un sistema dissenyat per a excloure, en el qual existeix una vulneració de drets institucionalitzada. Va convidar a passar a l’acció i exigir responsabilitats i el compliment de la normativa vigent. Malika Ouchitachen, activista marroquí de Valencia Acoge, amb un discurs potent va emocionar al públic i va donar un bany de realitat a través de la seua pròpia experiència personal. Ana Sales, especialista en migracions, va completar la panoràmica amb aportacions d’un estudi des de dins sobre les dones musulmanes a València. Paloma Chen, periodista nascuda a Utiel i malament dita “migrant de segona generació”, ens va acostar a la comunitat Xina, als fills i filles de migrants dels anys 80 i 90, que encara que nascuts a Espanya es continuen enfrontant a estereotips racials, al xoc cultural i a les limitacions de l’anomenat “sostre de bambú”. La periodista i professora de la Universitat de València-Estudi General  Lola Bañón, va criticar la falta de representació mediàtica de les persones migrants, assenyalant la responsabilitat dels mitjans en la creació d’una imatge estereotipada que té conseqüències nocives sobre la percepció social de les persones migrants. El colofó final el va posar la paracadèmica Elena Shliakhovchuk, que va sorprendre el públic presentant els videojocs com a eina de sensibilització i generació d’empatia en les societats d’acolliment, així com de suport i superació de traumes en població refugiada.

Sant Joan de Déu València, dins dels seus programes d’atenció per a persones en situació de sense llar, disposa d’un programa específic d’atenció integral per a persones migrants, en el qual s’acompanya el procés migratori de persones que a més es troben en situació de sense llar. Les traves burocràtiques per a aconseguir la seua documentació, com un certificat de naixement o un passaport suposen mesos de gestió i espera. La precarietat laboral és més present per a les persones migrants i més encara si no disposen de permís de treball. L’absència de xarxa familiar i social, que comporta a una manca emocional, són algunes de les problemàtiques que s’atenen des de l’entitat per a afavorir una inclusió que garantisca els seus drets socials i humans.

By | 2019-12-18T18:48:15+01:00 desembre 18th, 2019|Actualitat, Esdeveniments|0 Comments

Leave A Comment