Cada any al novembre se celebra el dia mundial de les persones en situació de sense hogar. I és un bon moment per a parar-nos a analitzar esta realitat cada vegada més present en les nostres societats.

Més de 35.000 persones viuen a Espanya en situació de sense llar. Els factors que incidixen en el risc de les persones a patir exclusió social grave i exclusió residencial són de caràcter estructural, institucional, relacional i personal. I totes estes variables es combinen de formes molt diferentes en cada cas. Així, cada persona és fruit d’un procés i una història única i irrepetible, i amb esta mirada personal ha de ser també acompanyada.

Encara que tradicionalment s’han considerat persones sense llar aquelles que viuen en el carrer, els últims anys s’ha apostat per una definició de sensellarisme que contempla altres formes derivades de l’exclusió residencial que no tenen per què ser visibles al carrer:  persones que viuen en equipaments per a persones sense llar o que residixen en una vivenda insegura o inadequada.
Parlar de sensellarisme, en compte de persones sense llar, és deixar de posar el focus i la responsabilitat en la persona i posar-ho en la problemàtica i en un sistema que exclou i deixa al marge a moltes persones. Este plantejament més ampli implica algunes derivades. Per exemple, permet identificar i visibilizar una realitat molt oculta i silenciada: la de les dones que patixen sensellarisme. Sovint, el sensellarisme femení es viu més de portes cap a dins i està estretament relacionat amb la violència de gènere i situacions d’abús.
L’informe de la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar que agrupa a les entitats del sector, revela que el 11% dels acollits en instal·lacions té ocupació.

El dia mundial de les persones sense llar és un bon moment per a prendre consciència sobre la complexitat d’estos fenòmens, lluitar contra les causes que provoquen l’exclusió social i el sensellarisme, lluitar pels drets de totes les persones i escoltar les experiències de testimonis que ens parlen en primera persona d’esta realitat. Vos animem a escoltar-los en la web latidosSJD. En Sant Joan de Déu treballem, a través dels albergs i els pisos d’inclusió social, en programes solidaris que cobrisquen les necessitats bàsiques de les persones que s’han quedat sense llar, i intervenim amb programes d’acompanyament social, formatius i d’inserció laboral, que potencien la recuperació de la plena autonomia. A més trenquem estigmes i acostem a la societat a estos col·lectius a través d‘eines de sensibilització i visites als centres amb empreses, escoles i persones col·laboradores.