El 8 de març es commemoren dues fites molt importants que tenen una estreta relació i especial significat per a Sant Joan de Déu València i l’Orde Hospitalaria Sant Joan de Déu: el dia del fundador Sant Joan de Déu i el dia de la dona. Dues fites que celebrem coneixent el vincle que ja va existir en el segle XVI de la defensa per part de Joan de Déu dels drets de les dones.

El 8 de març se celebra el dia del co-patró de la ciutat de Granada i fundador de la nostra entitat, commemorant el dia de la seua defunció. Joan de Déu va ser un home avançat a la seua època, com ens compta María de la Mar Giménez Martínez, historiadora i gran coneixedora de l’obra de Sant Joan de Déu a la ciutat de Granada:

 “Juan “el portugués” o Juan “el llibreter” va arribar a Granada en 1538, tenia 42 anys i allí va ser on va trobar el lloc i les circumstàncies vitals que li van permetre descobrir i desenvolupar la seua vertadera vocació: exercir l’hospitalitat, des d’una profunda misericòrdia, cap a tota persona necessitada d’ajuda, sense distincions ni prejudicis, a tots i a totes sense excepció. Era un temps on les dones no tenien drets, ni possibilitats de participar en l’àmbit laboral ni polític. Si no era amb l’aval d’un home al seu costat, una dona no era res ni ningú. Sense veu i sense vot, la dona en el segle XVI estava relegada a l’àmbit domèstic i en alguns casos, aquesta vulnerabilitat conduïa a la marginació social sense remei.

A Granada, un home del seu temps, un laic venedor de llibres, Joan de Déu, es va preocupar d’atendre les necessitats de les dones de tota classe i condició social: casades amb fills que a penes tenien recursos per a alimentar-los; va protegir les xiquetes adolescents en risc de caure en la marginació social i en la prostitució com a únic mitjà de subsistència; es va preocupar de les prostitutes amuntegades en els voltants de l’actual “Campillo”, obrint-los portes cap a una vida més digna i lliure; es va fer ressò de les vídues convertides en pobres vergonyants, és a dir, aquelles que, en quedar-se sense marit, encara conservaven les seues cases, però no tenien amb què alimentar-se.”

La seua atenció per a garantir la seguretat i benestar de les dones, sabent de la vulnerabilitat que patien en l’època s’ha transmés i incorporat en el treball de tots els centres fins hui. L’atenció a les necessitats socials de l’entorn, aportant una mirada atenta d’acollida i hospitalitat cap a les persones més vulnerables és un seny d’identitat. Traslladar el treball del fundador a l’actualitat, ens fa inevitablement mirar cap a una enfocament de drets, una defensa de l’accés universal per a totes les persones. Presa major rellevància tenint en compte que conflueixen dues reivindicacions que no poden anar més de la mà: la defensa dels drets i la igualtat de les dones, juntament amb la celebració de la vida i obra d’una figura molt rellevant per a la defensa de la igualtat i no discriminació. Joan de Déu, inspira ja des de fa 4 segles a germans, col·laboradors/as i persones vinculades a l’organització que segueix el seu llegat amb compromís i amb voluntat de millora constant.